Les administracions son instruments al servei dels ciutadans i ciutadanes i
la seva gestió ha d’estar orientada a aconseguir per els persones uns nivells de benestar i qualitat de vida.
Els politics i directius de les administracions publiques( AAPP) son els responsable del com es gestiona els afers públics es adir, de la utilització del mitjans adequats per aconseguir un fi col•lectiu.
Defensar la gestió publica requereix anar mes enllà de consideracions ideològiques que remarquen la necessitat del sector públic com a garant del interès general per sobre dels interessos privats o corporatius .
Però tampoc es admissible,acceptar sense mes, el plantejament que el sector privat es el més eficient.
Els costos no poden de ser cap manera el criteri únic, ni molt menys preferent, per escollir com més adient la prestació del servei per una empresa privada o directament per l’administració.
Les politiques publiques, s’han de valorar en relació al efectes, al impacte que produeixen els seu resultats. Es adir en la relació causa –efectes entre l’acció d’una administració a traves de la seva activitat o prestació de serveis i les conseqüències sobre la necessitat social que es pretén satisfer.
Les AAPP han de desenvolupar un model de gestió publica que permeti mesurar de forma transparent i rigorosa l’impacta aconseguit per una política publica i això en relació a la identificació prèvia del que es pretenia aconseguir.
La comissió Europea , l’any 2007, ha definit la avaluació com la valoració de les intervencions dels organismes públics segons els seus productes i els seus impactes , en relació a les necessitats que pretenen satisfer i orientada a proporcionar informació rigorosa , basada en probes, per la presa de decisions.
Es una necessitat indefugible que les AAPP han de millorar permanentment els seus sistemes de gestió per oferir uns serveis de qualitat orientats a les necessitats de la ciutadania .
Avui, l’escasses de recursos, obliga a les organitzacions publiques a gestionar els diners dels contribuents amb la màxima eficiència però també amb eficàcia i qualitat.
Roberto Fasino, Cap de Divisió-Direcció General de la Democràcia i d'Afers Polítics del Consell d'Europa afirma que la bona governança és essencial per aconseguir el progrés econòmic i social i l’estabilitat democràtica, i donar realment vigència als valors de la democràcia, dels drets humans i de l'Estat de Dret i per plasmar aquests valors es requereixen uns governs receptius i responsables, que els representants electes i funcionaris actuïn plenament i únicament per al foment del bé públic i una àmplia participació de la societat civil en els assumptes públics.
Els ajuntaments son les administracions que estan més properes als ciutadans i ciutadanes i que asseguren serveis bàsics i és per tant resultats més tangibles i per tant més avaluables.
En el municipi es on els veïns i veïnes poden sentir mes directament els efectes de l’acció pública i on la bona governança té una importància fonamental.
L’adopció ,en la gestió municipal,de la sistemàtica de l’avaluació de politiques publiques a l’hora de legitimar l’acció dels governs municipals permet
fer realitat el dret a una bona administració
lunes, 31 de enero de 2011
miércoles, 3 de noviembre de 2010
BASES PER UN CONSELL COMARCAL AL SERVEI DEL PROGRÉS I BENESTAR DELS CIUTADANS , CIUTADANES DEL VALLÉS OCCIDENTAL.
El passat 30 de juny va finalitzar la meva etapa professional com a gerent del Consell Comarcal del Vallès Occidental .Prop de dos anys de treball intens en el que s’ha iniciat la transformació de l’organització del Consell i l’adaptació dels processos per a un model de gestió orientat als usuaris, per a donar més i millor serveis als ciutadans, ciutadanes i ajuntaments del Vallès Occidental.
"Veure PDF"
"Veure PDF"
Una organització municipal orientada al ciutadà
L'any 1989 l'Ajuntament de Terrassa va elaborar i executar el primer pla per a la
Qualitat en els serveis amb l'objectiu de desterrar la imatge de "torni demà" amb l'excusa
de les normes que s'ha de complir."L'Ajuntament t'ho posa més fàcil" va ésser l'eslògan escollit per a donar a conèixerals ciutadans les accions del Pla i que té com a fita dogmàtica el "fer la vida més fàcilals terrassencs i terrassenques fent que se sentin bé a la seva ciutat".L'administrat es va transformar en client en el nostre llenguatge per així abandonar el tracte del ciutadà com a subordinat davant del seu Ajuntament i introduir la idea del tracte de qualitat per a respondre a les expectatives d'aquest.
És cert que en tots els casos d'atenció als ciutadans no es pot parlar estrictament de client. Per la naturalesa de l'atenció, per exemple quan atenem a un ciutadà que ha de pagar una multa de tràfic i per que la paraula client vol dir "tracte personalitzat" ajustat amb expectatives individuals i òbviament l'administració ha de servir l'interès general, garantint el principi de tracte igual, d'objectivitat de no fer tracte de favor. Malgrat aquestes limitacions alhora de prestar el servei era important que tots els empleats i empleades parlessin de clients això facilitava el canvi a una cultura de servei construint una organització orientada als ciutadans.
http://www.pv.ccoo.es/fsap/dipuvalencia/varis/Gestio/pf-059.pdf
Qualitat en els serveis amb l'objectiu de desterrar la imatge de "torni demà" amb l'excusa
de les normes que s'ha de complir."L'Ajuntament t'ho posa més fàcil" va ésser l'eslògan escollit per a donar a conèixerals ciutadans les accions del Pla i que té com a fita dogmàtica el "fer la vida més fàcilals terrassencs i terrassenques fent que se sentin bé a la seva ciutat".L'administrat es va transformar en client en el nostre llenguatge per així abandonar el tracte del ciutadà com a subordinat davant del seu Ajuntament i introduir la idea del tracte de qualitat per a respondre a les expectatives d'aquest.
És cert que en tots els casos d'atenció als ciutadans no es pot parlar estrictament de client. Per la naturalesa de l'atenció, per exemple quan atenem a un ciutadà que ha de pagar una multa de tràfic i per que la paraula client vol dir "tracte personalitzat" ajustat amb expectatives individuals i òbviament l'administració ha de servir l'interès general, garantint el principi de tracte igual, d'objectivitat de no fer tracte de favor. Malgrat aquestes limitacions alhora de prestar el servei era important que tots els empleats i empleades parlessin de clients això facilitava el canvi a una cultura de servei construint una organització orientada als ciutadans.
http://www.pv.ccoo.es/fsap/dipuvalencia/varis/Gestio/pf-059.pdf
El mobbing en las Administraciones Públicas, una realidad forzosa
En ausencia de herramientas de gestión del desempeño que sustenten los principios de evaluación del rendimiento, equidad retributiva y promoción interna, el sistema sustitutivo de valoración informal ampara la proliferación de conductas deshonestas conducentes a situaciones de acoso laboral.
La ausencia de una auténtica gestión del desempeño (GD) en las Administraciones Públicas es una de las lagunas que impiden poner remedio a las situaciones de acoso laboral en este tipo de organizaciones. Frente a los detractores de esta herramienta de gestión, el autor desenmascara la debilidad de la alternativa: aunque rechacemos aplicar algún método para la GD, no conseguiremos evitar la evaluación informal y desorganizada, con todo lo que esta práctica conlleva de carga negativa para las personas y para la eficacia y eficiencia de la organización.
"ver PDF"
La ausencia de una auténtica gestión del desempeño (GD) en las Administraciones Públicas es una de las lagunas que impiden poner remedio a las situaciones de acoso laboral en este tipo de organizaciones. Frente a los detractores de esta herramienta de gestión, el autor desenmascara la debilidad de la alternativa: aunque rechacemos aplicar algún método para la GD, no conseguiremos evitar la evaluación informal y desorganizada, con todo lo que esta práctica conlleva de carga negativa para las personas y para la eficacia y eficiencia de la organización.
"ver PDF"
EL DEFENSOR DE LOS CIUDADANOS INSITO EN LA GESTIÓN DE LA CALIDAD DE LOS SERVICIOS PÚBLICOS
La reclamación de un cliente constituye una fuente de beneficios para la gestión de la calidad.
Esta afirmación es plenamente aceptada por todos los técnicos y expertos en la gestión de la calidad. Se llega incluso a afirmar que el hecho de no tener quejas no es, como mucho piensan, un síntoma de salud en la gestión de la calidad, sino un síntoma de la falta de confianza del cliente con la empresa, un servicio tan pésimo para el cliente que ni se molesta en presentar una reclamación, prefiriendo buscar otro proveedor.
En general, se sabe que las personas insatisfechas por un servicio, sea en el ámbito público o privado, no llegan muchas veces a formular una reclamación por "el trabajo que les cuesta”, sobre todo comparado con el posible beneficio que pudieran obtener.
Conscientes de ello, las empresas que buscan la excelencia en los servicios han creado la figura de defensor del cliente o la oficina de atención al cliente, como departamento gratuito y de fácil acceso, para favorecer que el cliente insatisfecho se decida a reclamar.
En el ámbito de las Administraciones Públicas encontramos una figura similar, el defensor de los ciudadanos, cuya función es: Remover los obstáculos que impidan, dificulten o retrasen el ejercicio de los derechos de una persona o hacer respetar sus intereses legítimos .
Esta es la función inmediata de la que hablaré a modo de introducción en el presente artículo, para luego desarrollar el enunciado del título, es decir, cómo la función del defensor, por ser propia o connatural a la gestión de la calidad, debe de ser el inicio de un proceso para la mejora de los servicios públicos.
"Ver PDF"
Esta afirmación es plenamente aceptada por todos los técnicos y expertos en la gestión de la calidad. Se llega incluso a afirmar que el hecho de no tener quejas no es, como mucho piensan, un síntoma de salud en la gestión de la calidad, sino un síntoma de la falta de confianza del cliente con la empresa, un servicio tan pésimo para el cliente que ni se molesta en presentar una reclamación, prefiriendo buscar otro proveedor.
En general, se sabe que las personas insatisfechas por un servicio, sea en el ámbito público o privado, no llegan muchas veces a formular una reclamación por "el trabajo que les cuesta”, sobre todo comparado con el posible beneficio que pudieran obtener.
Conscientes de ello, las empresas que buscan la excelencia en los servicios han creado la figura de defensor del cliente o la oficina de atención al cliente, como departamento gratuito y de fácil acceso, para favorecer que el cliente insatisfecho se decida a reclamar.
En el ámbito de las Administraciones Públicas encontramos una figura similar, el defensor de los ciudadanos, cuya función es: Remover los obstáculos que impidan, dificulten o retrasen el ejercicio de los derechos de una persona o hacer respetar sus intereses legítimos .
Esta es la función inmediata de la que hablaré a modo de introducción en el presente artículo, para luego desarrollar el enunciado del título, es decir, cómo la función del defensor, por ser propia o connatural a la gestión de la calidad, debe de ser el inicio de un proceso para la mejora de los servicios públicos.
"Ver PDF"
PLANES DE PENSIONES EN LAS ADMINISTRACIONES PÚBLICAS.¿PARA QUÉ?
Lejos de estimular el rendimiento y el incremento de la calidad de los servicios públicos, los planes de pensiones para los empleados de la AA.PP. sólo van ha contribuir a aumentar el gasto de personal.Su carácter de asignación individual determinada sólo por el grupo de pertenencia distorsiona el objetivo inicial, perpetuando un sistema salarial que paga por “estar” y no por “ser”o, mejor dicho “por estar ocupado” y no “por los resultados”.
"Ver PDF"
"Ver PDF"
LA ACCESIBILIDAD DE LOS SERVICIOS DE LAS ADMINISTRACIONES PÚBLICAS:ATRIBUTO DE CALIDAD Y DERECHO DE LOS CIUDADANOS.
“La accesibilidad “, es decir que los ciudadanos tengan un acceso adecuado a los servicios que una administración le ofrezca, es esencial como atributo de calidad en los servicios.
Pero, además “la accesibilidad” tiene que ver con una política de dar contenido al concepto de ciudadanía haciendo posible que los derechos de los ciudadanos sustantivos coincidan o se aproximen lo más posible a los derechos de ciudadanía formal.
"Ver PDF"
Pero, además “la accesibilidad” tiene que ver con una política de dar contenido al concepto de ciudadanía haciendo posible que los derechos de los ciudadanos sustantivos coincidan o se aproximen lo más posible a los derechos de ciudadanía formal.
"Ver PDF"
Suscribirse a:
Entradas (Atom)